Adorno adornat

Mira que n'arribem a ser de borregos. Dilluns arriba la Diada de Sant Jordi i tots sortirem en ramat a passejar pels carrers farcits de paradetes amb llibres i roses. Anirem mirant amb fingit interès les obres exposades. Elles per comprar-os un llibre ben bonic, i nosaltres per fer temps fins que arribi l'hora de comprar la rosa, òbviament serà vermella per no defugir la normalitat.

Les noies, amb una mica de sort acabareu amb el rebedor ple de roses vermelles, totes idèntiques. Ja us les pot haver regalat el vostre odiós cap, o el vostre estimat. De tota manera no es diferenciaran entre elles. Els nois, si la fortuna està del nostre bàndol, acumularem un grapat de llibres per llegir. Als qui no els agrada la lectura, ho trobaran com un suplici. Els lectors empedreïts en canvi, viuen un moment dolç davant l’expectativa de rebre interessants obres que els permetin disfrutar de la lectura. Però les seves esperances s’esvaeixen ràpidament. I és que en els últims anys, s’ha extès la cultura del Best-Seller. Tots plegats comprem – i ens compren – els mateixos llibres. Però el problema no sé si és l’oferta o la demanda. Les llibreries dediquen un espai aberrant als Buenafuente o Polònia de torn. L’alternativa són les novel·les tipus Codi Da Vinci que les editorials publiquen com xurros. Hem arribat al punt que fotem un cop de peu a una pedra i apareixen llibres d’aquest índole temàtic. Total, que tots acabem llegint el mateix.

Aquesta diada, les noies podran adornar les seves llars, i nosaltres col·leccionarem llibres que corroboren les teories d’Adorno. Si m'equivoco, em menjaré les meves paraules amb guarnició.