Mira que n'arribem a ser de borregos. Dilluns arriba la Diada de Sant Jordi i tots sortirem en ramat a passejar pels carrers farcits de paradetes amb llibres i roses. Anirem mirant amb fingit interès les obres exposades. Elles per comprar-os un llibre ben bonic, i nosaltres per fer temps fins que arribi l'hora de comprar la rosa, òbviament serà vermella per no defugir la normalitat.
Les noies, amb una mica de sort acabareu amb el rebedor ple de roses vermelles, totes idèntiques. Ja us les pot haver regalat el vostre odiós cap, o el vostre estimat. De tota manera no es diferenciaran entre elles. Els nois, si la fortuna està del nostre bàndol, acumularem un grapat de llibres per llegir. Als qui no els agrada la lectura, ho trobaran com un suplici. Els lectors empedreïts en canvi, viuen un moment dolç davant l’expectativa de rebre interessants obres que els permetin disfrutar de la lectura. Però les seves esperances s’esvaeixen ràpidament. I és que en els últims anys, s’ha extès la cultura del Best-Seller. Tots plegats comprem – i ens compren – els mateixos llibres. Però el problema no sé si és l’oferta o la demanda. Les llibreries dediquen un espai aberrant als Buenafuente o Polònia de torn. L’alternativa són les novel·les tipus Codi Da Vinci que les editorials publiquen com xurros. Hem arribat al punt que fotem un cop de peu a una pedra i apareixen llibres d’aquest índole temàtic. Total, que tots acabem llegint el mateix.
Aquesta diada, les noies podran adornar les seves llars, i nosaltres col·leccionarem llibres que corroboren les teories d’Adorno. Si m'equivoco, em menjaré les meves paraules amb guarnició.
Les noies, amb una mica de sort acabareu amb el rebedor ple de roses vermelles, totes idèntiques. Ja us les pot haver regalat el vostre odiós cap, o el vostre estimat. De tota manera no es diferenciaran entre elles. Els nois, si la fortuna està del nostre bàndol, acumularem un grapat de llibres per llegir. Als qui no els agrada la lectura, ho trobaran com un suplici. Els lectors empedreïts en canvi, viuen un moment dolç davant l’expectativa de rebre interessants obres que els permetin disfrutar de la lectura. Però les seves esperances s’esvaeixen ràpidament. I és que en els últims anys, s’ha extès la cultura del Best-Seller. Tots plegats comprem – i ens compren – els mateixos llibres. Però el problema no sé si és l’oferta o la demanda. Les llibreries dediquen un espai aberrant als Buenafuente o Polònia de torn. L’alternativa són les novel·les tipus Codi Da Vinci que les editorials publiquen com xurros. Hem arribat al punt que fotem un cop de peu a una pedra i apareixen llibres d’aquest índole temàtic. Total, que tots acabem llegint el mateix.
Aquesta diada, les noies podran adornar les seves llars, i nosaltres col·leccionarem llibres que corroboren les teories d’Adorno. Si m'equivoco, em menjaré les meves paraules amb guarnició.
9 comentaris:
Acaba de sortir un llibre que es diu 'La clau Gaudí' i que, més o menys, va d'uns enigmes amagats en diferents esglesies de Barcelona.
Us sona d'alguna cosa?
A mi també.
Proposo a tots aquells a qui va agradar 'El Codi da Vinci' que, senzillament, se'l tornin a llegir i que deixin de comprar estúpidament copies barates d'un llibre barato.
Jo demanaré que em regalin un llibre d'en Teo, es veu que enguany fa trenta anys, tot un xaval senzill de pel pla i amb una menestralia assenyalada que sempre ha fet coses senzilletes com anar al zoo, a la cuina, al cole, etc. i amb una extensa bibliografia, més que Dan Brown.
Jo reso perquè no em regalin cap més mamotreto marxista. Un dóna una imatge i després es troba amb infumables antologies de Gramsci i Marcuse sota el bracet. Com diria el filòsof, qui sembra juy ó sisanya, pot estar ben segur de no collir pas blat.
ep,...doncs a mi m'agrada el puto sant jordi,...deu ser que entre mig de l'ortodòxia econòmica de l'economia solidària i acapitalista,..em converteixo en un ser despreciable i folclòric,...però m'han parit així, que deia aquell,...
Jo per Sant Jordi vull un canvi de sexe. Hi ha altres opcions. Que ens deixin de regalar llibres milionarament estúpids o que alguna fantàstica i agoserada noia ens regali una fantàstica, aburrida i al mateix temps atrevida rosa vermella!
Al cole les noies makes s'emportaven roses. I els nois? carbasses!
Necessitem roses i tradicions uni-sex!
Si senyor. Jo voto per una diada uni-sex. Amb un bon sex, aquell dia carnal, lubrificat i dessuadorament pròsper, ja me n'aniria content cap al 24 d'abril.
Llàstima que dilluns no anem a la uni, per tenir sex.
De ben segur que, a banda de mirar d'entrevistar escriptors i llibreters per les rambles de Barcelona i Girona, les televisions acabaran el dia, com sempre, dient els llibres més venuts en català i castellà, com si fos això el més important de la diada !
Llamp de llamps, com diria el capità Haddock! Ja és hora que no calgui un dia l'any per tal que es faci descompte per vendre més llibres ! I quanta gent no els llegirà?
Això sí, m'apunto al tema del sexe...
Feliç Sant Jordi a tots i a totes !
vull que sàpigues una cosa: les roses si que es poden distingir, i si no vols llibres només ho has de dir. Igualment no els acabes no?
Umm..hi ha intervencions que couen..les roses si es poden distingir...ui ui
Doncs a mi Sant Jordi es la festa que més m'agrada, primavera, passejar, llibres (entro dins la categoria de lectores empedreides)
Per tots aquests que us queixeu de llibres mediatics, teniu la opcio d'anar a comparar a llibreries independents (res de Fnacs, Corte Ingles etc..) millor les de tota la vida, i si voleu lectures entretingues i amb suc llegiu Saramago, un paler qualsevol d'elles, però "Assaig sobre la ceguera" sempre agrada ;)
Publicar un comentario en la entrada