Vigilants i vigilats

"Das Leben der Anderen", més coneguda com "La Vida de los otros" pels qui com jo no són abanderats cinèfils amants de les versions originals, ens narra una història que considero premonitòria. En el film escrit i dirigit per Florian Henckel-Donnersmarck (del nom només n'extrec la conclusió que aquest home no vol ser recordat), la Stasi -la policia secreta de l'Alemanya Oriental- es dedica a espiar i controlar totes les activitats dels seus habitants per evitar qualsevol tipus de sublevació ideològica. En certes escenes, la pel·lícula dibuixa algunes rialles d'incredulitat entre els espectadors per l'eficàcia de l'espionatge. Els membres de l'Stasi poden saber fins i tot a l'hora que cada habitant manté relacions sexuals, o pitjor encara, la freqüència de visites a l'excusat. Per sort, el mur de Berlín passa a millor vida, i els habitants de la part comunista d'Alemanya gaudeixen de la seva llibertat. Un final idílic que no es correspon amb la realitat.

L'Stasi ha mort, això no ho podem negar a priori. Però en el seu lloc ha nascut un mecanisme de control que m'atreviria a dir que és superior a qualsevol altre mecanisme imaginat. Google. El monstre nordamericà creix de manera imparable, i desgraciadament també expandeix les seves afilades urpes envoltant tot allò que podem imaginar. Tones i tones d'informació són tractades i emmagatzemades pel gegant d'internet. Amb el seu buscador poden saber quines són les preferències de cadascú de nosaltres, i trobar qualsevol resquici de la nostra presència a la xarxa. El seu Gmail, gestor de correu electrònic acapar gran part de tot el trànsit de missatgeria que es gesta a nivell mundial, sense que ningú pugui assegurar-ne la total privacitat. Al portal Youtube, recentment adquirit per Google, hi pengem tots els continguts audiovisuals imaginables. Només amb aquestes eines ja ens poden posar cara, esbrinar les nostres aficions i per si fos poc, descobrir amb qui mantenim correspondència per mail. Per si no n'hi hagués prou, arribo jo i publico el meu bloc a Blogger, obviàment propietat de Google.

M'esgarrifava imaginar-me viure en la societat "imaginària" de 1984 de George Orwell, i sentia pena per tots aquells habitants reprimits per la força de l'espionatge de l'Stasi. Potser ells també pateixen veient la situació actual (Els que no la poden veure, entre ells Orwell, que descansin en pau). No tinc clar qui està més al pou.