Sóc un tio raro. M’interessen alguns temes que en els mitjans no s’hi fa ressò. Avui em vé de gust parlar d’economia. Però abans que comenceu a traslladar el cursor del vostre ratolí fins l’escaire dret de la finestra per tancar la pàgina, penseu-hi dos cops. Potser serà una gran oportunitat per conèixer un territori verge per a la majoria.
Aquest matí estava ben escurat i no tenia ni un trist euro per esmorzar. Com s’escau en aquests casos, he anat a un caixer automàtic per retirar uns calerons. Estava a Caldes de Malavella i allà no hi ha sucursals de la meva caixa (No farem publicitat gratuïta). He tret diners, i òbviament m’han cobrat la comissió de torn. A més, volia saber l’estat del meu compte corrent, i patam, una altra comissió. La meva indignació s’ha multiplicat. Els bancs cobren comissió fins i tot per fer servir els seus lavabos. No crec que ho facin per pagar el sou dels caixers automàtics, que pobrets mai han fet vaga.
El cas és que per si no n’hi hagués prou, resulta que jo “deixo” els meus estalvis al banc, i a canvi rebo un interès irrisori, que les comissions s’encarreguen de fer desaparèixer. Els meus diners no es queden allà guardadets. El banc es preocupa d’invertir-los per obtenir-ne beneficis. Per tant, em puc trobar que els meus estalvis estiguin finançant indústries d’armament, empreses corruptes o iniciatives contràries als meus ideals. He provat de demanar al meu banc una llista de les empreses on els meus diners s’han invertit, però no he rebut resposta. El sistema és més opac que les parets d’aquest pou on escric.
Per acabar-ho d’adobar, rebo una carta el la qual em conviden a rebre les meves factures a través de correu electrònic. La iniciativa m’agrada, però la forma de vendre-la em repugna. Ara resulta que els preocupa el medi ambient i per això em proposen no enviar-me les factures en paper. Em diuen que si estic conscienciat acceptaré la proposta. Mentiria si digués que no he tingut la temptació d’acceptar. Però com estic convençut que si els sortís més car el sistema de mails, la seva cura per l’entorn s’esvaïria, he decidit continuar rebent les meves factures en paper. Com diu un amic, visca el paper.
I ara que estic ben emprenyat amb aquest sistema bancari, vull parlar de la banca ètica. La primera vegada que vaig sentir esmentar aquest terme, el primer que vaig pensar va ser si podia ser que aquestes dues paraules anessin juntes. Vaig descobrir que sí. Resulta que s’estan gestant arreu del món iniciatives que promouen un tipus de finances alternatives a les existents. Promouen les inversions ètiques, en empreses que ajudin a millorar el planeta i no a destruir-lo. Pretenen ser la trinxera des de la qual es pugui combatre al capitalisme més feroç.
Però la batalla és difícil de guanyar. Els grans monstres financers tenen el poder i els mitjans per combatre la iniciativa. De fet, als mitjans de comunicació amb prou feines es fa ressò de les finances ètiques. Considero que la rellevància d’aquests projectes es prou important com per captar l’atenció de premsa, ràdio i televisió, però la cobertura que se’n fa és molt minsa. La majoria de la nostra societat desconeix el tema, una prova irrefutable d’aquesta marginació mediàtica. O potser és que jo sóc un tio raro.
Aquest matí estava ben escurat i no tenia ni un trist euro per esmorzar. Com s’escau en aquests casos, he anat a un caixer automàtic per retirar uns calerons. Estava a Caldes de Malavella i allà no hi ha sucursals de la meva caixa (No farem publicitat gratuïta). He tret diners, i òbviament m’han cobrat la comissió de torn. A més, volia saber l’estat del meu compte corrent, i patam, una altra comissió. La meva indignació s’ha multiplicat. Els bancs cobren comissió fins i tot per fer servir els seus lavabos. No crec que ho facin per pagar el sou dels caixers automàtics, que pobrets mai han fet vaga.
El cas és que per si no n’hi hagués prou, resulta que jo “deixo” els meus estalvis al banc, i a canvi rebo un interès irrisori, que les comissions s’encarreguen de fer desaparèixer. Els meus diners no es queden allà guardadets. El banc es preocupa d’invertir-los per obtenir-ne beneficis. Per tant, em puc trobar que els meus estalvis estiguin finançant indústries d’armament, empreses corruptes o iniciatives contràries als meus ideals. He provat de demanar al meu banc una llista de les empreses on els meus diners s’han invertit, però no he rebut resposta. El sistema és més opac que les parets d’aquest pou on escric.
Per acabar-ho d’adobar, rebo una carta el la qual em conviden a rebre les meves factures a través de correu electrònic. La iniciativa m’agrada, però la forma de vendre-la em repugna. Ara resulta que els preocupa el medi ambient i per això em proposen no enviar-me les factures en paper. Em diuen que si estic conscienciat acceptaré la proposta. Mentiria si digués que no he tingut la temptació d’acceptar. Però com estic convençut que si els sortís més car el sistema de mails, la seva cura per l’entorn s’esvaïria, he decidit continuar rebent les meves factures en paper. Com diu un amic, visca el paper.
I ara que estic ben emprenyat amb aquest sistema bancari, vull parlar de la banca ètica. La primera vegada que vaig sentir esmentar aquest terme, el primer que vaig pensar va ser si podia ser que aquestes dues paraules anessin juntes. Vaig descobrir que sí. Resulta que s’estan gestant arreu del món iniciatives que promouen un tipus de finances alternatives a les existents. Promouen les inversions ètiques, en empreses que ajudin a millorar el planeta i no a destruir-lo. Pretenen ser la trinxera des de la qual es pugui combatre al capitalisme més feroç.
Però la batalla és difícil de guanyar. Els grans monstres financers tenen el poder i els mitjans per combatre la iniciativa. De fet, als mitjans de comunicació amb prou feines es fa ressò de les finances ètiques. Considero que la rellevància d’aquests projectes es prou important com per captar l’atenció de premsa, ràdio i televisió, però la cobertura que se’n fa és molt minsa. La majoria de la nostra societat desconeix el tema, una prova irrefutable d’aquesta marginació mediàtica. O potser és que jo sóc un tio raro.
Per saber-ne més:
6 comentarios:
El dia que els nostres documents siguin tots cibernètics no es plantarà cap més arbre.
Temps al temps.
Visca el paper.
a veure quant triguen en cobrar per enviar-te mails.
(i la sgae per... llegir.los, per exemple)
Com a cirereta del pastís posen unes càmeres de videovigilància que no només es limiten a vigilar l'interior de les sucursals. Vigilen la gent que passa pel carrer. Entre càmeres de seguretat i vigilància cibernètica, riute'n de la novel·la d'Orwell...
jo proposo canviar el nom als bancs on t'asseus a passar l'estona,...no pot ser que un element tant positiu com un banc enmig d'un parc tingui el mateix nom que el xupòpter on desem els diners..... per cert,....la fiba cup al sac,..
Marcos,...l'ambient un gustasu!!!
I que me'n dius dels bancs de peixos i els bancs de donants? Jo canviaria el nom als bancs xupòpters que tu dius.
I a disfrutar de la FIBA Cup que Girona se la mereix.
sempre ens quedarà ING Direct
Publicar un comentario