No ho entenc. Avui començava a la meva nova feina, i m’he dirigit amb naturalitat al director de l’empresa per dir-li que els propers tres dies no apareixeré per l’oficina. El pobre home ha patit un col·lapse nerviós, indignat per la meva notícia. Emprenyat com una mona, m’ha fet veure que jo no sóc ningú per arribar el primer dia de feina afirmant que no treballaré fins d’aquí tres dies. Jo amb tota la parsimònia del món li he explicat que pensava que no hi hauria cap problema si decidia absentar-me a la torera. En comptes de calmar-se, s’ha posat vermell de ràbia i m’ha engegat prendre pel sac.
Un agent de seguretat m’ha acompanyat amablement a la porta i m’ha convidat a abandonar a l’edifici. Sembla ser que m’han fotut fora. Ara si que no entenc res. Els demandaré per acomiadar-me de manera improcedent. Ara que volia marxar de viatge per celebrar la meva nova feina, em quedo amb les ganes.
Resulta que en aquest país no està ben vist aconseguir un treball i faltar a les primeres de canvi. Doncs ja ho he decidit. Marxaré a França, que pel que es veu és una pràctica molt habitual. Almenys això és el que he llegit a la premsa. Sense anar més lluny, el nou president, Nicolas Sarkozy – que és una mena de JJ Santos a la francesa – disfruta d’unes vacances a Malta en els primers dies del seu mandat. Ell ha decidit unilateralment que estava molt cansat i pam! Avió privat i cap a l’illa mediterrània a fer footing mentre al seu país segueixen cremant cotxes.
El pitjor de tot és que ho justifica dient que no entén l’enrenou que ha provocat la seva escapada, que només ha marxat dos dies i mig, També ha demanat que la gent comprengui que necessitava trobar-se amb la seva família...a Malta? De Sarkozy sabíem la seva ascendència hongaresa i grega, però desconeixíem que tingués família a Malta.
Però la seva millor excusa és que afirma haver parlat amb una trentena de caps d’estat i de govern. Ara ja podem respirar tranquils que això significa que ha treballat. Ho tindré en compte per la meva propera feina. Li passaré a la secretaria del meu cap la factura del meu mòbil perquè em pagui el temps que dedico fora de la feina a parlar per telèfon amb els companys de feina. I que m’ho paguin com hores extres.
Per més rabietes que m’agafin, jo estic a l’atur i m’he quedat sense ni un cèntim per marxar de vacances. Mentrestant, Sarkozy gaudeix del iot que un empresari francès li ha cedit gratuïtament. Potser m’animo i també li demano. Per provar que no quedi.
Un agent de seguretat m’ha acompanyat amablement a la porta i m’ha convidat a abandonar a l’edifici. Sembla ser que m’han fotut fora. Ara si que no entenc res. Els demandaré per acomiadar-me de manera improcedent. Ara que volia marxar de viatge per celebrar la meva nova feina, em quedo amb les ganes.
Resulta que en aquest país no està ben vist aconseguir un treball i faltar a les primeres de canvi. Doncs ja ho he decidit. Marxaré a França, que pel que es veu és una pràctica molt habitual. Almenys això és el que he llegit a la premsa. Sense anar més lluny, el nou president, Nicolas Sarkozy – que és una mena de JJ Santos a la francesa – disfruta d’unes vacances a Malta en els primers dies del seu mandat. Ell ha decidit unilateralment que estava molt cansat i pam! Avió privat i cap a l’illa mediterrània a fer footing mentre al seu país segueixen cremant cotxes.
El pitjor de tot és que ho justifica dient que no entén l’enrenou que ha provocat la seva escapada, que només ha marxat dos dies i mig, També ha demanat que la gent comprengui que necessitava trobar-se amb la seva família...a Malta? De Sarkozy sabíem la seva ascendència hongaresa i grega, però desconeixíem que tingués família a Malta.
Però la seva millor excusa és que afirma haver parlat amb una trentena de caps d’estat i de govern. Ara ja podem respirar tranquils que això significa que ha treballat. Ho tindré en compte per la meva propera feina. Li passaré a la secretaria del meu cap la factura del meu mòbil perquè em pagui el temps que dedico fora de la feina a parlar per telèfon amb els companys de feina. I que m’ho paguin com hores extres.
Per més rabietes que m’agafin, jo estic a l’atur i m’he quedat sense ni un cèntim per marxar de vacances. Mentrestant, Sarkozy gaudeix del iot que un empresari francès li ha cedit gratuïtament. Potser m’animo i també li demano. Per provar que no quedi.
2 comentarios:
vols dir aquesta foto? riure si, però res com les entrevistes de dilluns tarda :)
pd. no recordo res de la conversa d'ahir
No ho entens, això és un dret constitucional a França, i més en el cas el pobre Sarkozy que ha patit un estrés brutal durant la campanya per culpa de la Ségolène. Cansat com estava s'ha vist incapaç de quedar-se a casa per controlar els disturbis per la seva elecció i ha marxat a Malta per solucionar una crisi matrimonial incipient, ja que es veu que a la seva dona se li van enganxar els llençols el dia de la segona volta!
Publicar un comentario